L'Ajuntament de la localitat hi ha invertit un total de 433.000 euros en l'adequació i posada en valor dels Banys Àrabs, a través de les ajudes del programa Ruralter-Paisaje.
L'alcalde Manuel Izquierdo hi ha assenyalat que esta actuació "contribuïx a recuperar el nostre passat, preservant el patrimoni del nostre poble que té darrere una gran història". A més, ha destacat que "és una constant, en els últims anys, l'aposta de l'Ajuntament per la conservació i difusió turística del llegat artístic i cultural que ens van deixar els nostres avantpassats. En concret, la posada en valor dels Banys Àrabs complementa l'oferta preparada de totes les etapes històriques de l'importantíssim llegat monumental de la ciutat".
Les obres executades han suposat l'excavació total del jaciment, fet que ha permés recuperar els espais tal com eren en el moment en què estaven en ús. La fase de posada en valor s'ha centrat en la integració de les restes en l'edifici ja existent, i s'ha dotat l'enclavament d'accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda, zona expositiva, miradors i espai cultural. Igualment, l'actuació ha servit per a realitzar la reordenació del carrer Andoval al seu antic traçat, obtenint-se així un espai de vianants que dóna accés al jaciment.
Audiovisual sobre els Banys Àrabs
Les persones que visiten els Banys Àrabs podran accedir a dos mitjans didàctics que facilitaran la interpretació de les restes arqueològiques. L'acte d'inauguració ha servit també per a presentar l'audiovisual "El Legado de Hassan". Este documental, d'aproximadament 15 minuts de duració, oferix detalls sobre la vida en la Llíria d'època islàmica i, en concret, sobre l'ús i característiques de l'antic hammam del segle XII. De la mateixa manera, el veí de la localitat, Manuel Gorgues, ha realitzat per encàrrec de l'Ajuntament una maqueta del recinte que estarà exposada en el jaciment.
Els Banys Àrabs de Llíria presenten una estructura de 400 metres quadrats dividits en dos espais: la sala d'estar i les sales de bany. L'edifici tenia una doble funcionalitat. D'una banda, higienicoreligiosa, ja que els ciutadans es banyaven per a purificar-se abans de l'oració. Així mateix, posseïa un component politicosocial, perquè a més de ser un lloc de trobada, el cadi, màxima autoritat de la ciutat, realitzava allí recepcions oficials. Des del segle VIII al XIII, l'actual Vila Vella va ser una medina islàmica anomenada Lyria.
