El Servici Municipal d'Arqueologia de l'Ajuntament de Llíria ha localitzat a la partida de Mura una necròpolis romana del període baiximperial -segle III-IV d.C.- i una pedrera d'extracció de carreus per a la construcció d'època imperial. Este descobriment ha sorgit arran de la preceptiva intervenció arqueològica que s'està realitzant des del passat mes d'octubre en els terrenys que ocuparan els futurs vials d'accés al centre escolar que es construirà en esta zona. Els treballs, autoritzats per la Direcció General de Patrimoni, estan dirigits per l'arqueòleg municipal Xavier Vidal Ferrús.
Les tasques previstes consten de dos fases d'actuació. En la primera s'ha procedit a l'obertura de sondejos arqueològics en els diferents camps per què discorreran els nous vials, a fi de comprovar si en estos terrenys existien restes d'interés arqueològic i, en el cas que n'hi haguera, el seu estat de conservació. "En esta fase s'ha pogut observar l'aparició de restes d'època romana, encara que l'estat de preservació de les mateixes és molt irregular, conservant-se en la majoria dels casos només les fonamentacions de les construccions romanes que allí existiren o aquelles construccions que s'han realitzat excavant la roca", ha explicat Xavier Vidal.
Tombes romanes localitzades
Respecte a la necròpolis, els arqueòlegs han documentat fins al moment un total de quatre tombes d'inhumació excavades en la roca. El director dels treballs ha destacat "l'excel·lent estat de conservació de les estructures funeràries, de les quals tres són de tegulae a doble vessant, és a dir, estan realitzades amb materials de construcció ceràmics disposats formant un teuladell a dos aigües coronat per imbrices. S'observa a més com en les juntes, les tegulae s'han cobert també amb imbrices. La sepultura restant no mantenia la seua coberta encara que en la capçalera de la mateixa conservava encara el solc anepigràfic que senyalitzava la ubicació de la tomba".
Els difunts que albergaven les tombes se soterren seguint les pautes del ritual de soterrament de finals del segle III i principis del IV, depositant en l'interior de la sepultura el cos dins d'un taüt -s'han documentat els claus utilitzats en la construcció del mateix- o amortallats. El cadàver es col·locava en tots els casos de cúbit supí amb el cap orientat cap a l'oest i mirant al front.
El tècnic municipal ha informat que, "acompanyant els difunts i com a part del seu aixovar funerari s'han recuperat en l'excavació diversos objectes, entre els que destaquen una gerreta ceràmica decorada amb motius geomètrics pintats en blanc i un got de vidre bufat, datats a finals del s. III d.C., i que van ser utilitzats en les libacions que es realitzarien en honor al difunt". Els aixovars procedents d'estes sepultures, una vegada finalitzada l'excavació, s'han depositat en el Museu Arqueològic de Llíria (MALL).
Pedrera d'extracció de carreus
Xavier Vidal també ha comentat que en la pedrera localitzada "es poden observar de forma clara les empremtes dels carreus extrets, la qual cosa permetrà realitzar modulacions i estudiar en quin tipus d'edifici s'han pogut utilitzar. A més, es poden vore les marques de les ferramentes que els romans van utilitzar per a procedir a l'obtenció dels carreus, fet que ens permetrà aproximar-nos a la seua manera de treball".
Així mateix, l'arqueòleg municipal ha manifestat que la segona fase de la intervenció, l'excavació en extensió dels terrenys que ocuparan els vials del centre educatiu de Mura, "ajudarà a definir amb exactitud el tipus de restes arqueològiques documentades en els sondejos efectuats fins al moment, és a dir, les dimensions i característiques de l'àrea cementerial, així com de la zona d'extracció de carreuat i de possibles instal·lacions associades a ella".
Des del passat 22 de desembre i fins al pròxim 8 de gener, estudiants d'Arqueologia de la Universitat de València estan desenvolupant en la zona un programa de pràctiques formatives de camp. Els treballs consistixen en l'excavació arqueològica d'un soterrament d'època romana.
D'altra banda, Xavier Vidal també ha apuntat que les troballes de Mura "no tenen per què retardar la construcció del centre escolar previst en la zona, ja que els diferents objectes arqueològics d'interés museístic que puguen aparéixer es traslladaran al MALL. Si es descobriren restes de construccions d'una destacada rellevància, podrien integrar-se inclús en l'entorn com ja s'ha fet en altres llocs de Llíria, donant-li a més un caràcter especial al col·legi".
